EL MORELL

El Morell és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Els orígens del Morell se situen a l'any 1173, quan l'arquebisbe de Tarragona Guillem de Torroja i el rei Alfons I, cosenyors del Camp de Tarragona, donaren en pur, lliure i franc alou un tros de terra del terme del Codony a Berenguer dels Prats i a la seva muller, Dolça, per tal que s'hi establissin i el repoblessin.

A finals del segle XII es va construir el primer castell. Se situà en el punt més elevat, favorable per a la defensa i de forma que permetés el desenvolupament, al seu entorn, d'un lloc habitat. L'edifici principal era situat més al nord de l'actual, on ara hi ha el jardí.
A l'edat mitjana el lloc del Morell estava constituït pel castell i quatre cases més al seu voltant, que formaven un nucli molt reduït, en les actuals places de l'església i de la font. El seu nombre de focs variava entre els 8 de l'any 1358 i els 14 del 1497. Inicialment, els actes religiosos se celebraven al castell o en una casa particular, fins que l'any 1357 Eimeric des Prats, senyor del Morell, obtingué de l'arquebisbe de Tarragona permís per a edificar una església. No es coneix amb exactitud quan s'acabà, però hi ha notícies que existia abans del 1465.
El segle XVI s'extingí el llinatge dels des Prats i, per herència, la senyoria del Morell passà als Terrer. És en aquest segle quan s'inicià una primera expansió urbana considerable cap als actuals carrers Major i de Mestres. Entre el 1550 i el 1595 es vengueren vuit patis per fer casa, la meitat dels quals eren al carrer de la Bassa, l'actual carrer de Mestres. D'aquesta època destaquen les cases Baldrich, de la qual es conserva l'arc de l'entrada al carrer Major, i Vallgornera, a la plaça.